domingo, 9 de diciembre de 2007

Cels

Els cels són una emoció sentida per aquell que percebis que una altra persona que dona a una tercera alguna cosa que ell vol per a ell mateixa (normalment atenció, amor, o afecte).
En alguns casos pot ser símptoma de un complex d’inferioritat, des de el meu punt de vista els cels apareixen quan una persona no es valora a ella mateixa, és te fixar amb altres persones per a desitjar ser com elles.
Per exemple, en el cas de que un xiquet veu que els seus pares no li presten atenció, i al seu germà si, aquest li te cels perquè veu que l’atenció no es la mateixa que rebre el seu germà que ell, i li agradaria ser el seu germà per a tenir l’atenció dels pares

En el àmbit sentimental, és la característica més destacada són els cels és la desconfiança i sospita permanents en l’altra persona que la majoria de vegades perjudiquen greument, una relació en la persona amada. La majoria pensem que la nostra parella prefereix estar amb una altra persona en vegada d’estar amb nosaltres.
Moltes vegades nosaltres mateixa mos creem cels imaginant-nos coses que no son.

viernes, 7 de diciembre de 2007

Hi ha que tratar a les persones per igual?

Des de el meu punt de vista, si que hi ha que tractar a les de diferent mode, perquè cada persona tenim unes necessitats diferents i necessitem que ens faciliten les coses en alguns aspectes.
Per exemple el que esta ocurrent al institut, que xiquets amb problemes el institut els proporciona una aula per a ell.
Ami em pareix be, no heu veig com una discriminació sinó com una ajuda per a que per poquet que faixen es senten útils i no estiguen en una classe molesten i perden el temps, açò també em pareix be dins d’un límit perquè sinó aprofiten la classe no els tindrien que expulsar de eixa classe.En fi, a mi si que em pareix be que tracten a les persones de diferent mode segons la personalitat que hi tinguen, perquè no es fer-lis ningun mal, sinó ajudar-los a que milloren

jueves, 6 de diciembre de 2007

És la mediació el millor dels règims politics?

En un sentit estricte la democràcia és un sistema polític , de l’organització del Estat, en el qual les decisions col·lectives són adoptades per el poble mitjançant un mecanisme de participació directa o indirecta que li confereix una legitimat al representant. En un sentit amplio, democràcia es una forma de convivència social en la que tots els seus habitants son lliures e iguales ante la llei i las relaciones socials se estableixen de acords a mecanismes contractuals. Ara ens preguntem, És la democràcia el millor dels règims polítics?

Des de el meu punt de vista si que es el millor règim polític, ja que fa que totes les persones tinguem els mateixos drets per a votar i poder disposar duna política que a la majoria del poble la adequada. També dona opció a que no sempre guanyen els més forts sinó a que tots visquem amb igualtats de drets, perquè sempre guanyarien els que tenen més diners i deixarien als menys afortunats de costat sense donar-lis ninguna oportunitat per a eixir endavant i poder canviar els seus models de vida, ja que no tindrien ninguna llei que els recolzarà.

En conclusió des de el meu punt de vista la democràcia es el millor règim polític que i pot haver, encara que tots no estiguen d’acord amb l’elecció del representant, es el que millor s’ajusta per a tindre una societat gusta per poder elegir els nostres drets
.

Video mediació

En el vídeo es veu que s’estava realitzant una mediació, en que es veia molt ben explicat cada pas de la mediació i apart els mediadors anaven dient el que hi ocorria en cada fase.

El conflicte tractava de dos xiques que eren amigues, havien discutit perquè una s’havia fet mol amiga de una xica nova que i havia en la seva classe i havia deixat a l’altra de costat, i aquesta volia que foren amigues com avanç.
El conflicte al finalitzar la mediació s’havia resol be, ja que ni hi era molt complicat.
Els mediadors al veure que s’ha resol sense molta complicació estan orgullosos dallo que han fet
.

miércoles, 14 de noviembre de 2007

Ambició

L'ambició la definiriem com desig ardent d'aconseguir poder, riquesa, dignittat o forma.
Desde el meu punt de vista una persona ambiciosa és aquella qúè vol aconseguir els seus propòsits i no és confornma amb el què té, lluita per aconseguir més.
Lambició és una facultat què moltes persones tenen, és un tipus de superació personal on mai tens prou en el què tens, sempre vols més del què tens.

Per una part l'ambició és bona ja què et fa superarte dia a dia i no et conformes amb el mínim, sinò què sempre vas a aconseguir el màxim.
Per una altra part l'ambició amb exes pot ser roin, perquè una persona al obsecionar-se pot acabar en transtorns psicològics.

En conclució l'ambició és la forma de superació de les persones, pot ser positiu o de vegades negatius.

domingo, 11 de noviembre de 2007

Felicitat i Cos


La felicitat la definim com una situació involuntària en qué els factors interns i externs interactuen activant el sistema límbic que estimulant adequadament, informarà de este estat anímic. Per una altra part el cos és el conjunt dels sistemes orgànics que constituixen un ésser viu. El cos i la felicitat van units?


Desde el meu punt de vista la felicitat si que hi te a veure amb el cos, ja que aquest sentiment se expresa mitjançant amb aquest. Nosaltres sabem que una persona està feliç quan la veem somriure, amb ganes de realitzar activitats... El cos la majoria de les vegades expresa allò que sentim, podriem dir que és l'espill dels nostres sentiments, aleshores aquests dos termes van units. La felicitat por variar segons el día, ja que nosaltres no elegim tenir aquest sentiment, entonces el cos mostra tristesa, aburriment... depenent el nostre estat d'ànim.


En conclusió la felicitat i el cos desde el meu punt de vista esta units i la felicitat no és podria mostrar sense un cos.

martes, 6 de noviembre de 2007

Argument.


Soc una xica jove de 28 anys, recientmen casada amb 2 fills de menys de 4 anys.

El meu somni és aconseguir un cor per a poder viure. Açò significaria seguir amb la meva vida, educar els meus fills, y estar amb el meu home. Jo crec que mereixeria el cor ya que dos xiquets tan xicotets no poden viure sense una mare i també viure tot allò que encara no he viscut al costat del meu home, ja que una casa actualment no es pot mantindre amb el sou d'una persona solament, necesitarien ajudes que mai rebrien. Jo crec que el cor mel mereixeria jo ja que si morguera ho pasarien molt mal la gen del meu alrededor.

Persona e inmortal

La persona és definida com un ser racional i conscient de si mateixa, poseedor d'una identitat propia, també definida com un ser individual dotat de vida i sensibilitat junt a la inteligencia i la voluntat pròpiament humana.
En canvi l'inmortalitat, és el concepte de existir infinitament, o com una duració indeterminada de temps. A tavés de la història els humans han tingut el desig de viure per sempre, i l'ànima és allò que denominem inmortal.

Ens preguntariem si una persona pot ser inmortal?

Desde el meu punt de vista una persona no pot ser inmortal, ya que en persones al llarg del temps a causa de la edad poc a poc anem perden qualitats, la qual cosa fa que envellim i finalment morgam. Açò significa que la persona no pot ser inmortal, encara que una part de nosaltres, l'ànima, seguisca en vida en elgun lloc determinat, sent inmortal.

En conclusió pense que la persona és mortal, en tot cas l'única part de la persona que pot ser inmortal pense que seria l'ànima, ya que desde el meu punt de vista l'ànima mai mor.

lunes, 5 de noviembre de 2007

L'Aburriment


Desde el meu punt de vista, és un estat de desinterés, de falta d'energia, un estat de monotonia. Aquest sentiment apareix quan no tenim interes per alguna acció; es pert el temps i aquest se te fa molt llarga i al mateix temps pesat.


Per ami el aburriment pot afectarnos negativament, ja que pot causar depressions a causa de pensar en problemes, per no saber que fer. L'aburriment és un sentiment comú en totes les persones, la qual cosa nosaltres no podem elegir tenir-lo, ja que surgeix de situacions determinades.


En conclució, l'aburriment apareix frecuentment junt als sentiments. Per a poder vencer l'aburriment es poden realitzar tarees que ens interesen, ens agraden, divertisquen...

sábado, 3 de noviembre de 2007

Definicions

Emoció: és un estat complex de l'organisme caracteritzat per una exitació que predispón a una acció. Les emocions es generen com una resposta a un aconteixement extern o intern. L'emoció es un fenòmen de duració breu, poques vegades una emoció pot durar dies.

Sentiment: el comportament <> o vivència subjectiva és el que de vegades se denomina pel sentiment. Un sentiment, pot durar setmanes, anys e inclus tota la vida.
Els sentiments son experiències que ens informen de com reaccionem a l'enfrontar-nos en la realitat de les nostes vides. Així, deixen de cumplir esta funció quan ens informen incorrectament de manera cegada o falsa.

Inteligència emocional: és la capacitat que ens fa pensar i raonar a les persones, ens ajuda a adaptar-nos a l'entorn en el que estem. És una de les capacitats per a captar les emocions i ajustar-les al pensament, açò comporta a la felicitat de controlar i comprendre.

Afectivitat: és un sentiment positiu, mentres no es diga el contrari. En general, s'enten l'afecte com un tipus d'amor. L'estil emocional afectiu d'una persona pot alternar-se amb l'alegria o la depresió.

miércoles, 31 de octubre de 2007

Son més intel·ligents les màquines o les persones?


Desde el meu punt de vista, les màquines no tenen intel·ligència aço significa que no poden ser més intel·ligents que les persones, ja que són aquestes les que les programem per a poder realitzar les funcions per el qual les han creades. A més a més les màquines a ser creades per les persones, es suposa que totes les funcions que realitza aquesta, nosaltres ja les coneixem, sino no sabriem com programar-les.

Les màquines davant d'una situació que no esta instal·lada en la seua programació no sabria actuar i les persones per la nostra experiència en la vida, utilitzariem la nostra intel·ligència per a resoldre-la.


Per una altra part açó no significa que les màquines no ens solucionen alguns problemes, per això les han creades, per solucionar-nos les difilcutats que ens apareixen continuament i fer-nos la vida més fàcil. També les podem fer servir per a realitzar funcions més rapidament sense parar-nos a pensar.


Per a finalitzar afegisc que les màquines son molt importants en la nostra vida ja que ens solucionen molts problemes, pero pense que no poden ser més intel·ligents que nosaltres.

martes, 23 de octubre de 2007

Quin sentiment penses que és el més important?

Per a mi el sentiment més important el l'alegria.
L'alegria és un sentiment que naix de la satisfacció de la nostra ànima i es manifesta amb gestos esteriors (en la cara, les paraules, gestos...). Opine que és el sentiment més important ja que per a mi es el sentiment que li dona sentit a la nostra vida, perque sense ell estariem sempre deprimits, sense ganes de fer res, seria com una mena de depresió que tots tindriem en comú.
L'alegria, com tots els sentiments, an de donar-se unes circunstàncies concretes per a que aquest és manifeste en nosaltres.
Aquest sentiment és comú en totes les persones. Nosaltres quan realitzem una acció tendim a que al finalitzarla obtingam un grau de satisfacció més alt o més baix depenent de lo bé que ens haja eixit, la qual cosa ens proporciona alegria o felicitat, per tant, aço demostra que les persones busquem sempre l'alegria per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb els demés.

domingo, 21 de octubre de 2007

Pot pensar una màquina?

Per ami les màquines no poden pensar, ja que estan programades per a realitzar una funció i no poden fer més que allò que per al que estan programades.
La manera d'actuar d'una màquina serà aquella que el programador desidisca programar per a que puga realitzar unes accions determinades.
Per exemple un robot que estiga prigramat per a transportar caixes, ell no sera el que pense on trasportar-les, sino serà la programació que hi haja posat el programador, que li dira on te que transportar-les, hi encara que no hi capien més caixes, ell seguirà tranportan-ne, ja que no està programat per a transportar un nombre de caixes determinat, hi encara que estiguera programat per a saber quantes caixes ha de transportar no ho pensaria ell sino el programador.

En conclució, les màquines no poden pensar, estan destinades a realitzar la funció de la qual estan destinades.

Que son més cruels, els xics o les xiques?

Jo pense que les xiques son més cruels que els xics, perquè desde el meu punt de vista els xics quan volen fer mal a alguna persona li peguen i despues s'obliden de tot, encanvi les xiques per a fer mal a una persona son més cruels, ja que encanvi dels xics que agredisen fisicament, les xiques maltracten més psicologicament.

Açò significa que les xiques son més cruels, perquè busquen fer més mal, jo pense que fa més mal el maltractament psicològic que el físic.

Son diferents els xics de les xiques?


Desde el meu punt de vista pense que si.

Per a mi les diferències mès destacades són: L'aparell reproductor i la constitució del cos ja que les dones i els homens no desarrollen igual les diferents parts del cos.

Per a una altra banda les diferències a l'hora dactuar, les xiques normalment actuen d'una manera més tranquila i relaxada a l'hora de fer les coses, al contrari dels xics, que aquests són més nerviosos.

Aquestes característiques es poden veure desde que son xicotets, per exemple un grup d'amics, les xiques són aquelles que preferixen estar parlant entre elles o jugant a jocs col·lectius, els xics per una altra banda, preferisen fer esport i jugar a jocs més agresius.

La meua conclusió, es que els xics i les xiques són diferents, per a mi açó es positiu ja que hi tenen que haber diferències, sino seriem tots iguals.

domingo, 14 de octubre de 2007

Com sabem que estem desperts o estem dormits?


Sabem que estem dormin perquè en els somnis pasen coses inesperades i canbies d'ambient continuament. En els somnis tot allò que et passa no et repercuteix en la realitat, per exemple si en el somni et trenques un braç no sents el mateix dolor que sentiries si te'l trenques quan estem desperts, i el mes important quan ens despertarem ja no el tindriem trencat.

Quan estem desperts, tot el que passa repercuteix en un futur, en canvi en un somni fages el que fages al cambiar de somni tot el que has fet abans no importa.

Desde el meu punt de vista aquestes caracteristiques sols les podem deduïr quan estem desperts ja que quan estem dormin no ho distinguim.

Com es sap que estem preparats per a tindre una relació de parella?

Estas preparat quan sas verdaderament que estas enamorat de una persona i ell o ella sent el mateix per tu.
Perque si comences una relació de parella amb una persona de la qual no saps si estas enamorada estas jugant amb els sentiments de l'altre.
Una relació de parella surgueix majoritariament de l'amistat i poc a poc esta amistad es va consolidant hasta al punt que sorgueix l'amor.
Una persona no pot pretindre començar una relació amb la primera persona que li agrada, avans te que coneixer-la i plantejar-se si pot conviure al costat d'ella o ell.
També tens que ser prou madura i responsable, ja que li pots fer molt de mal a l'altra persona.

Claus que fan que una relació de parella puga tindre exit.


Per a mi el més important en una relació de parella es la confiança i la cinceritat.

La confiança per a sentirte cómode amb l'altra persona i la cinceritat perquè es un dels factors més importants en tot tipus de relació, tan siga d'amistat com de parella.

Una de les coses que també s'ha de tenir present es la tolerància, perquè coincidir amb tots els gustos i opinions es molt difícil i un día un farà una cosa que a l'altre no li agrade i es tindrà que aguantar, i viceversa.

Les discussions també són importants en una parella, ja que fa madurar la relació i aprende els errors.

També es important fer que la persona que tenim al costat es senca volguda i valorada, perquè a tots ens agrada que ens diguen coses boniques, que ens convoien i que ens respecten.

En fí, per q que una relació de parella puga tindre exit, es tenen que tindre molts factors en compte, i ficar de la seua part les dos persones, perquè si una posa molt de la seua part i l'altra no, aquesta es sentirà rejaçada i la relació es destruirà.

Que pot fer un professor de psicologia per a que els seus alumnes estiguen callats en classe?

El que pot fer, desde el meu punt de vista es, al principi de la classe explicar la part teorica que ens resulta mes pesada, Després, pasar a veure les entrades del blog, que resulten mes aménes, ya que entre tots comentem els treballs que han realitzat els companys.
Per una altra part, pot fer jocs col.lectius on poden participar tota la classe, i així al no aborrir als alumnes no es possaran a parlar entre ells sense deixar donar classe.
En conclusió, fer les classes mes aménes.

martes, 9 de octubre de 2007

Explica els rasgos que caracteritzen a una persona enamorada.


Una persona enamorada ès aquella que quan veu a la persona que estimase li alegra el dia, ès aquella que es queda embovada pensant amb ell o amb ella.

També es aquella que ès posaria tot el dia al seu costat sense separar-se ni un instant.

Una altra caracteristica ès que la persona enamorada vol atraure l'atenció d'aquella a la que estima.

També cal dir que cada persona actua diferent i encara que aquests rasgos siguen els més comuns hi hauran persones que no es sentiran identificats amb ells.

Hem de disculpar a les persones que actuen de manera incorrecta per l’efecte de les drogues?

Pense que no es tendría que disculpar ja que una persona encara que baja baix l’efecte de les drogues sap més o menys el que fa. A més ningú li ha obligat a pendres ningún tipus de droga, la cual cosa té que asumir les conseqüencies que aquesta produixca en ell.
Les drogues son unes substancies perilloses que cuan una persona les pren , actua de manera diferent, ja que fan tot el que si anaren bé no hi farien, aleshores al pendres questes substancies ja saben al que s’exposen i no tenen ninguna excusa vàlida.
Jo no disculparía a una persona que ha actuat de manera incorrecta per l’efecte de les drogues, ja que com he dit abans, ningú olbiga a ninguna persona a consumir droga.

És correcte el tracatament biologic de les persones amb conductes inadecuades?

Jo pensé que si que és correcte el tractament biologic de les persones amb conductes inadecuades perquè aquesta mesura s’ajusta amb la seva conducta i eixa és l’única que pot fer que no heu torne a fer, a més les altres persones al veure que es complixen les mesures s’ho pensarien dues voltes abans de fer-ho. Està clar que i seguien havent coses d’aquest tipus, però pensé que es rebaixaria el persentatge considerablement.Hi haura molta gent que no pensrà com jo, perquè es pensa que és una salvatjada tractar biologicament a una persona, però també ha de pensar amb la conducata que hi ha tingut la persona o persones i el més important amb les persones afectades, aquestes heu poden estar pasant verdaderament malament, acoste de que una altra persona seu pase bé.

En conclusión, aquesta messura hem pareix bona, ja que en aquesta societat cada vegada hi han més conductes inadecuades.

la ciéncia que lig la ment

Els neurocientífics han estudiat el cervell de persones y demostren que nosaltres actuem d'una manera determinada i perquè acyuem així.
Ells pensen que tots els que ens ocurreix es algo físic que hi ha en el nostre cervell agafa costums al temps podem cambiar.

Jo em considere una persona dualista perque crec en lo material i en lo espiritual, afirma l'existència de dos principis suprems, el be i el mal.

miércoles, 3 de octubre de 2007

Conflicte

En una família a nadal, hi compren una video.consola per als dos germans.
El primer día que la tenen ja rinyen, perquè volen jugar els dos a l'hora. Els`pares al vore el problema, els adverteixen de que si en una setmana no resolen aquest conflicte ells sols tindran un cástic.
Els dos germans al principi no hi van fer cas, seguien discutint hasta que se'n van a donar que ningun dels dos jugava i perdien el temps discutint. Van pensar en fer un horari de jocs, jugaria un hora cada germà.
Els pares quan es van adonar del que havien fer els fills es van senir orgullosos d'ells per haver resols el conflicte ells mateixos.

Es pot justificar l'existència de Déu mitjançant la ciència o la raó?

Jo opine que la ciència no pot demostrar la existència de Déu ja que es basa en lo material i en el referent a Déu hi ha poc de material, es més espiritual.
Per una altra part la ciència no pot demostrar amb seguritat que Déu no existeix, perquè tenen poques dades sobre ell, igual que nosaltres, sols sabem el que conta la biblia. Jo no tinc fe amb tot el que diu la Biblia, com pèr exemple amb el que Déu ens va crear, (la ciència ha demostrat que va ser el Big-Bang) miracles que per a mi són imposibles...Per a mi la religió es una cosa lliure, cadascú pot creure en el que buiga, em pareix molt mal les persones que volen convenser a les atres per a que no creguen amb l'existència de Déu o viceversa
Jo em considere una persona poc creient, ya que crec que no es pot demostrar l'exsitència de Déu, però també hi pense que existeix algo més enllà.

Creus que pot aver un cos sense ánima?

Jo pense que no hi pot haver un cos sense ànima.
Estic d'acord amb el que va dir Plató, que considera l'ànima com principal de la vida i pensament, gràcies al qual l'home pot arribar a tenir un coneixement racional.
Sense ella no tindriem una part espiritual on demostrar el que sentim, com demostrar aprèci als demés...I ens ajuda a pensar racionalment.
També pense que l'ànima mai pot morir, inclús quan morim, desde el punt de vista religiós es allò que es desprén del cos, per continuar la vida en un lloc millor.
Per finalitzar, pense que l'ànima es allò que tots tenim en comú i ningú pot negase a tindre-la.

viernes, 28 de septiembre de 2007

Anàlisis del conflicte.

Personatges:

Els personatges directes són els dos grups de la classe i el xiquet immigrant,
Els personatges indirectes, que en aquest cas sols hi ha un és la tutora de la classe.

Relacions de poder:

Els dos grups són nombrosos, a les hores, els dos tenen la
mateixa força respecte al conflicte. L’únic que te menys força és
el xiquet immigrant encara que el recolze una part de la classe i
la tutora.

Dos versions del conflicte:

Per a mi hi han tres versions respecte al conflicte.
La primera versió seria la de la part que deprecia al xiquet
immigrant, aquests pensen que el immigrant te que anar-se’n
al seu país perquè en un futur poden llevar llocs de treball.
La segona versió seria la de la part que recolza al xiquet
immigrant, i la de la professora, ells pensen que és una
persona com u d’ells i que hi ha que donar-li una oportunitat
per a que s’adapte.
La tercera i última versió és la del xiquet immigrant, aquest
pensa que com poden fer-li açò els seus companys en un
moment tan difícil per a ell, perquè canviar de país, idioma,
amics, familiars,etc...

Emocions i sentiments de cadascuna de les parts:

La part que desprècia el xiquet, sent ràbia, despreci, ganes de
fer que es trobe mal a l’escola.
La part que recolza el xiquet immigrant i la tutora, sent
compassió per ell, llàstima, ganes de lluitar per ell, per a que es
trobe bé.
El xiquet immigrant és sent apartat de la societat, inferior als
altres i por per si de cas les amenaces passen a ser agressions.

El que defensa cada part:

Una part de la classe i la tutora del grup defensa el
xiquet immigrant, l’altra part no vol admetre en la seva
societat un xiquet immigrant.

Principis e idees:

Els principis de la part que recolza el xiquet i la tutora són
ajudar les persones que ho necessiten i no deixar-les de
costat quan més necessiten el recolzament de les persones
que passen la major part del temps amb ells.
Les idees i principis de la part del grup que desprècia el
immigrant pensen que són una amenaça a la nostra societat.

jueves, 27 de septiembre de 2007

Descripció d'un conflicte

Un imigrant entra nou en una classe i una part d'ella el intenta integrar en l'àmbit de l'escola i l'altra part el margina. La part que el vol marginar no para d'insultar-lo i apartar-lo de la resta continuament. L'altra banda de la classe intenta fer-los compendre als altres que no el tenen que marginar explican-lis com es sent al ser apartat dels altres. Aleshores comença un debat on tot el grup dona les seves opinions sobre el que pensa de tot allò.

En eixe moment entra la tutora de la classe i veu el que passa. Al veure el que està ocorrent decideix comentar-lis el dificil que es per al xiquet integrar-se i que entre tots tenen que fer el possible per tal de que s'integre, i que tota la classe faça una serie de jocs col·lectius per a poder coneixer al xiquet millor. Així al final podran valorar-lo per com és i no per d'on bè.

miércoles, 26 de septiembre de 2007

Son positius els conflictes en la nostra vida?

Jo pense que hi han conflictes que son positius, perque et fan vore les coses d'una altra manera i pots aprendre dels errors que has pogut cometre.

Ademés els conflictes son necesaris quant passes temps amb una altra persona, perque encara que els dos congenien bè cada u té una forma de fer i veure les coses, aleshores es produeixen conflictes que s'erveixen per a veure el problema desde dos punts diferents.

Per una altra part hi han conflictes que no hi tindrien que ocurrir, perque són lamentables, compodrien ser les querres, i el més lamentable es el perque ocorren, perque els més afectats en aquests conflictes són la gent inocent de la ciutat i qui verdaderament tindria que sufrir no els pasa res.

En conclusió, la majoria de conflictes són bons per apendre i compartir punts de vista diferents.

Què diferencia a les persones dels animals?


Entre els animals i les persones hi han diferencies pero al mateix temps també podem trobar semblances.


La diferencia més destacada per a mí es en la manera de fer les coses, perque els animals actuen per instints, encanvi nosaltres al llarg dels anys els hem anat corregint aquests sentits i pensem les coses abans de fer-lesm així evitem les equivocacions.


Tambè ens diferencien a l'hora de conviure perque els animals viuen dins de la seua manà apartant tot aquell que no pertanyisca, i les persones ens relacionem amb tot el mon, sense discriminar a ningu per ser d'una altra cultura.


Està clar que són moltes les diferències respecte als animals però també cal dir que hi tenim semblances.

Són les escoles de avui en dia llocs on es done la violència en excès?

Hui en dia en les escoles e instituts , desde el meu punt de vista hi ha molta violència.
Açó és deu a l'educació dels jovens, perquè cada vegada tenen menys educació i respecte per els demés.
Jo pense que açò és degut a dos factors, un és que els pares no poden dedicar el temps que necessiten als seus fills per tal de educarlos com cal, pel treball i altres compromisos. Per una altra part, els xiquets estan expostos a violència a totes hores sense ninguna protecció, per exemple desde ben menuts jugen a videojocs violents i a totes hores veuen la televisió on hi han programes amb discriminació social.
Quan ocurreixen casos de violència en els instituts, jo hi pense que hi contribueixen molts aspectes per a que vaja a més les agressions, amenases, acosaments... Principalment, l'alumnat no tindria que riures ni animar del que pasa, sino defensar al maltractat e informar al professorat del que esta ocurrint, cosa que ningú ho fa.
Poc a poc és van donant a conèixer més casos de violència als instituts i es van aplicant mesures per a que no és donen incidents d'aquest tipus.