miércoles, 31 de octubre de 2007

Son més intel·ligents les màquines o les persones?


Desde el meu punt de vista, les màquines no tenen intel·ligència aço significa que no poden ser més intel·ligents que les persones, ja que són aquestes les que les programem per a poder realitzar les funcions per el qual les han creades. A més a més les màquines a ser creades per les persones, es suposa que totes les funcions que realitza aquesta, nosaltres ja les coneixem, sino no sabriem com programar-les.

Les màquines davant d'una situació que no esta instal·lada en la seua programació no sabria actuar i les persones per la nostra experiència en la vida, utilitzariem la nostra intel·ligència per a resoldre-la.


Per una altra part açó no significa que les màquines no ens solucionen alguns problemes, per això les han creades, per solucionar-nos les difilcutats que ens apareixen continuament i fer-nos la vida més fàcil. També les podem fer servir per a realitzar funcions més rapidament sense parar-nos a pensar.


Per a finalitzar afegisc que les màquines son molt importants en la nostra vida ja que ens solucionen molts problemes, pero pense que no poden ser més intel·ligents que nosaltres.

martes, 23 de octubre de 2007

Quin sentiment penses que és el més important?

Per a mi el sentiment més important el l'alegria.
L'alegria és un sentiment que naix de la satisfacció de la nostra ànima i es manifesta amb gestos esteriors (en la cara, les paraules, gestos...). Opine que és el sentiment més important ja que per a mi es el sentiment que li dona sentit a la nostra vida, perque sense ell estariem sempre deprimits, sense ganes de fer res, seria com una mena de depresió que tots tindriem en comú.
L'alegria, com tots els sentiments, an de donar-se unes circunstàncies concretes per a que aquest és manifeste en nosaltres.
Aquest sentiment és comú en totes les persones. Nosaltres quan realitzem una acció tendim a que al finalitzarla obtingam un grau de satisfacció més alt o més baix depenent de lo bé que ens haja eixit, la qual cosa ens proporciona alegria o felicitat, per tant, aço demostra que les persones busquem sempre l'alegria per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb els demés.

domingo, 21 de octubre de 2007

Pot pensar una màquina?

Per ami les màquines no poden pensar, ja que estan programades per a realitzar una funció i no poden fer més que allò que per al que estan programades.
La manera d'actuar d'una màquina serà aquella que el programador desidisca programar per a que puga realitzar unes accions determinades.
Per exemple un robot que estiga prigramat per a transportar caixes, ell no sera el que pense on trasportar-les, sino serà la programació que hi haja posat el programador, que li dira on te que transportar-les, hi encara que no hi capien més caixes, ell seguirà tranportan-ne, ja que no està programat per a transportar un nombre de caixes determinat, hi encara que estiguera programat per a saber quantes caixes ha de transportar no ho pensaria ell sino el programador.

En conclució, les màquines no poden pensar, estan destinades a realitzar la funció de la qual estan destinades.

Que son més cruels, els xics o les xiques?

Jo pense que les xiques son més cruels que els xics, perquè desde el meu punt de vista els xics quan volen fer mal a alguna persona li peguen i despues s'obliden de tot, encanvi les xiques per a fer mal a una persona son més cruels, ja que encanvi dels xics que agredisen fisicament, les xiques maltracten més psicologicament.

Açò significa que les xiques son més cruels, perquè busquen fer més mal, jo pense que fa més mal el maltractament psicològic que el físic.

Son diferents els xics de les xiques?


Desde el meu punt de vista pense que si.

Per a mi les diferències mès destacades són: L'aparell reproductor i la constitució del cos ja que les dones i els homens no desarrollen igual les diferents parts del cos.

Per a una altra banda les diferències a l'hora dactuar, les xiques normalment actuen d'una manera més tranquila i relaxada a l'hora de fer les coses, al contrari dels xics, que aquests són més nerviosos.

Aquestes característiques es poden veure desde que son xicotets, per exemple un grup d'amics, les xiques són aquelles que preferixen estar parlant entre elles o jugant a jocs col·lectius, els xics per una altra banda, preferisen fer esport i jugar a jocs més agresius.

La meua conclusió, es que els xics i les xiques són diferents, per a mi açó es positiu ja que hi tenen que haber diferències, sino seriem tots iguals.

domingo, 14 de octubre de 2007

Com sabem que estem desperts o estem dormits?


Sabem que estem dormin perquè en els somnis pasen coses inesperades i canbies d'ambient continuament. En els somnis tot allò que et passa no et repercuteix en la realitat, per exemple si en el somni et trenques un braç no sents el mateix dolor que sentiries si te'l trenques quan estem desperts, i el mes important quan ens despertarem ja no el tindriem trencat.

Quan estem desperts, tot el que passa repercuteix en un futur, en canvi en un somni fages el que fages al cambiar de somni tot el que has fet abans no importa.

Desde el meu punt de vista aquestes caracteristiques sols les podem deduïr quan estem desperts ja que quan estem dormin no ho distinguim.

Com es sap que estem preparats per a tindre una relació de parella?

Estas preparat quan sas verdaderament que estas enamorat de una persona i ell o ella sent el mateix per tu.
Perque si comences una relació de parella amb una persona de la qual no saps si estas enamorada estas jugant amb els sentiments de l'altre.
Una relació de parella surgueix majoritariament de l'amistat i poc a poc esta amistad es va consolidant hasta al punt que sorgueix l'amor.
Una persona no pot pretindre començar una relació amb la primera persona que li agrada, avans te que coneixer-la i plantejar-se si pot conviure al costat d'ella o ell.
També tens que ser prou madura i responsable, ja que li pots fer molt de mal a l'altra persona.

Claus que fan que una relació de parella puga tindre exit.


Per a mi el més important en una relació de parella es la confiança i la cinceritat.

La confiança per a sentirte cómode amb l'altra persona i la cinceritat perquè es un dels factors més importants en tot tipus de relació, tan siga d'amistat com de parella.

Una de les coses que també s'ha de tenir present es la tolerància, perquè coincidir amb tots els gustos i opinions es molt difícil i un día un farà una cosa que a l'altre no li agrade i es tindrà que aguantar, i viceversa.

Les discussions també són importants en una parella, ja que fa madurar la relació i aprende els errors.

També es important fer que la persona que tenim al costat es senca volguda i valorada, perquè a tots ens agrada que ens diguen coses boniques, que ens convoien i que ens respecten.

En fí, per q que una relació de parella puga tindre exit, es tenen que tindre molts factors en compte, i ficar de la seua part les dos persones, perquè si una posa molt de la seua part i l'altra no, aquesta es sentirà rejaçada i la relació es destruirà.

Que pot fer un professor de psicologia per a que els seus alumnes estiguen callats en classe?

El que pot fer, desde el meu punt de vista es, al principi de la classe explicar la part teorica que ens resulta mes pesada, Després, pasar a veure les entrades del blog, que resulten mes aménes, ya que entre tots comentem els treballs que han realitzat els companys.
Per una altra part, pot fer jocs col.lectius on poden participar tota la classe, i així al no aborrir als alumnes no es possaran a parlar entre ells sense deixar donar classe.
En conclusió, fer les classes mes aménes.

martes, 9 de octubre de 2007

Explica els rasgos que caracteritzen a una persona enamorada.


Una persona enamorada ès aquella que quan veu a la persona que estimase li alegra el dia, ès aquella que es queda embovada pensant amb ell o amb ella.

També es aquella que ès posaria tot el dia al seu costat sense separar-se ni un instant.

Una altra caracteristica ès que la persona enamorada vol atraure l'atenció d'aquella a la que estima.

També cal dir que cada persona actua diferent i encara que aquests rasgos siguen els més comuns hi hauran persones que no es sentiran identificats amb ells.

Hem de disculpar a les persones que actuen de manera incorrecta per l’efecte de les drogues?

Pense que no es tendría que disculpar ja que una persona encara que baja baix l’efecte de les drogues sap més o menys el que fa. A més ningú li ha obligat a pendres ningún tipus de droga, la cual cosa té que asumir les conseqüencies que aquesta produixca en ell.
Les drogues son unes substancies perilloses que cuan una persona les pren , actua de manera diferent, ja que fan tot el que si anaren bé no hi farien, aleshores al pendres questes substancies ja saben al que s’exposen i no tenen ninguna excusa vàlida.
Jo no disculparía a una persona que ha actuat de manera incorrecta per l’efecte de les drogues, ja que com he dit abans, ningú olbiga a ninguna persona a consumir droga.

És correcte el tracatament biologic de les persones amb conductes inadecuades?

Jo pensé que si que és correcte el tractament biologic de les persones amb conductes inadecuades perquè aquesta mesura s’ajusta amb la seva conducta i eixa és l’única que pot fer que no heu torne a fer, a més les altres persones al veure que es complixen les mesures s’ho pensarien dues voltes abans de fer-ho. Està clar que i seguien havent coses d’aquest tipus, però pensé que es rebaixaria el persentatge considerablement.Hi haura molta gent que no pensrà com jo, perquè es pensa que és una salvatjada tractar biologicament a una persona, però també ha de pensar amb la conducata que hi ha tingut la persona o persones i el més important amb les persones afectades, aquestes heu poden estar pasant verdaderament malament, acoste de que una altra persona seu pase bé.

En conclusión, aquesta messura hem pareix bona, ja que en aquesta societat cada vegada hi han més conductes inadecuades.

la ciéncia que lig la ment

Els neurocientífics han estudiat el cervell de persones y demostren que nosaltres actuem d'una manera determinada i perquè acyuem així.
Ells pensen que tots els que ens ocurreix es algo físic que hi ha en el nostre cervell agafa costums al temps podem cambiar.

Jo em considere una persona dualista perque crec en lo material i en lo espiritual, afirma l'existència de dos principis suprems, el be i el mal.

miércoles, 3 de octubre de 2007

Conflicte

En una família a nadal, hi compren una video.consola per als dos germans.
El primer día que la tenen ja rinyen, perquè volen jugar els dos a l'hora. Els`pares al vore el problema, els adverteixen de que si en una setmana no resolen aquest conflicte ells sols tindran un cástic.
Els dos germans al principi no hi van fer cas, seguien discutint hasta que se'n van a donar que ningun dels dos jugava i perdien el temps discutint. Van pensar en fer un horari de jocs, jugaria un hora cada germà.
Els pares quan es van adonar del que havien fer els fills es van senir orgullosos d'ells per haver resols el conflicte ells mateixos.

Es pot justificar l'existència de Déu mitjançant la ciència o la raó?

Jo opine que la ciència no pot demostrar la existència de Déu ja que es basa en lo material i en el referent a Déu hi ha poc de material, es més espiritual.
Per una altra part la ciència no pot demostrar amb seguritat que Déu no existeix, perquè tenen poques dades sobre ell, igual que nosaltres, sols sabem el que conta la biblia. Jo no tinc fe amb tot el que diu la Biblia, com pèr exemple amb el que Déu ens va crear, (la ciència ha demostrat que va ser el Big-Bang) miracles que per a mi són imposibles...Per a mi la religió es una cosa lliure, cadascú pot creure en el que buiga, em pareix molt mal les persones que volen convenser a les atres per a que no creguen amb l'existència de Déu o viceversa
Jo em considere una persona poc creient, ya que crec que no es pot demostrar l'exsitència de Déu, però també hi pense que existeix algo més enllà.

Creus que pot aver un cos sense ánima?

Jo pense que no hi pot haver un cos sense ànima.
Estic d'acord amb el que va dir Plató, que considera l'ànima com principal de la vida i pensament, gràcies al qual l'home pot arribar a tenir un coneixement racional.
Sense ella no tindriem una part espiritual on demostrar el que sentim, com demostrar aprèci als demés...I ens ajuda a pensar racionalment.
També pense que l'ànima mai pot morir, inclús quan morim, desde el punt de vista religiós es allò que es desprén del cos, per continuar la vida en un lloc millor.
Per finalitzar, pense que l'ànima es allò que tots tenim en comú i ningú pot negase a tindre-la.