Depresión

La depresión es un estado de abatimiento e infelicidad, que puede serntransitorio o permanente. En la mayoría de los casos, el paciente describe su estado, y así lo ven los demás, como derribado, socavado en su potencialidad, debilitada su base de sustentación afectiva, desplazado su eje de acción usual, desganado... Puede tener muchas causas, desde el estrés hasta la genética; y manifestarse de muchas formas, desde la fatiga a la angustia más atroz. Puede tener graves consecuencias sociales, desde la pérdida de horas laborables hasta el suicidio. El tratamiento incluye medicación o psicoterapia.

Estos son algunos de los síntomas principales del trastorno depresivo:

La persona pierde el interés en casi todas las actividades usuales, y en las que antes le ocasionaban placer.

Prefiere estar triste, desesperanzada, desanimada. A menudo recurre a expresiones como: "me siento dentro de un hoyo", "creo que toqué fondo".

Hay trastornos del apetito, generalmente por disminución del mismo, junto con una pérdida significativa del peso. Otras personas muestran un aumento del apetito o de la ingestión de alimentos -aunque no haya apetito- y también del peso.

Son comunes los trastornos del sueño: dificultades para quedarse dormido, sueño interrumpido, demasiado sueño (hipersomnia).

El aspecto psicomotor sufre alteraciones: la persona puede sufrir episodios de agitación, incapacidad para permanecer tranquila, estallidos de queja o de gritos. En el otro extremo se da lo que se denomina “lentificación psicomotora”, que se traduce en un hablar muy pausado y en movimientos corporales lentos.

En conclusión la depesión es un sentimiento qe nos aparece cuando tenemos un grado de tristeza mui elevado y no encontramos salida.

Cobardía

La cobardía la definiriamos como la carencia de valor o entereza de ánimo.
Este sentimiento se manifiesta en todas las personas al largo de nuestra vida, hay personas que son más cobardes ante alguna situación determinada, otras encanvio son más fuertes ante este sentimiento.
La cobardía se manifiesta en forma de miedo, cuando vemos que no podemos afrontarnos a situaciones determinadas, y se la llama cobardía al no enfrontarte al ello que te asusta.

Hi ha que tratar a les persones per igual?

Des de el meu punt de vista, si que hi ha que tractar a les de diferent mode, perquè cada persona tenim unes necessitats diferents i necessitem que ens faciliten les coses en alguns aspectes.
Per exemple el que esta ocurrent al institut, que xiquets amb problemes el institut els proporciona una aula per a ell.
Ami em pareix be, no heu veig com una discriminació sinó com una ajuda per a que per poquet que faixen es senten útils i no estiguen en una classe molesten i perden el temps, açò també em pareix be dins d’un límit perquè sinó aprofiten la classe no els tindrien que expulsar de eixa classe.En fi, a mi si que em pareix be que tracten a les persones de diferent mode segons la personalitat que hi tinguen, perquè no es fer-lis ningun mal, sinó ajudar-los a que milloren

És la mediació el millor dels règims politics?

En un sentit estricte la democràcia és un sistema polític , de l’organització del Estat, en el qual les decisions col·lectives són adoptades per el poble mitjançant un mecanisme de participació directa o indirecta que li confereix una legitimat al representant. En un sentit amplio, democràcia es una forma de convivència social en la que tots els seus habitants son lliures e iguales ante la llei i las relaciones socials se estableixen de acords a mecanismes contractuals. Ara ens preguntem, És la democràcia el millor dels règims polítics?

Des de el meu punt de vista si que es el millor règim polític, ja que fa que totes les persones tinguem els mateixos drets per a votar i poder disposar duna política que a la majoria del poble la adequada. També dona opció a que no sempre guanyen els més forts sinó a que tots visquem amb igualtats de drets, perquè sempre guanyarien els que tenen més diners i deixarien als menys afortunats de costat sense donar-lis ninguna oportunitat per a eixir endavant i poder canviar els seus models de vida, ja que no tindrien ninguna llei que els recolzarà.

En conclusió des de el meu punt de vista la democràcia es el millor règim polític que i pot haver, encara que tots no estiguen d’acord amb l’elecció del representant, es el que millor s’ajusta per a tindre una societat gusta per poder elegir els nostres drets.

Video mediació

En el vídeo es veu que s’estava realitzant una mediació, en que es veia molt ben explicat cada pas de la mediació i apart els mediadors anaven dient el que hi ocorria en cada fase.

El conflicte tractava de dos xiques que eren amigues, havien discutit perquè una s’havia fet mol amiga de una xica nova que i havia en la seva classe i havia deixat a l’altra de costat, i aquesta volia que foren amigues com avanç.
El conflicte al finalitzar la mediació s’havia resol be, ja que ni hi era molt complicat.
Els mediadors al veure que s’ha resol sense molta complicació estan orgullosos dallo que han fet.

Ambició

L'ambició la definiriem com desig ardent d'aconseguir poder, riquesa, dignittat o forma.
Desde el meu punt de vista una persona ambiciosa és aquella qúè vol aconseguir els seus propòsits i no és confornma amb el què té, lluita per aconseguir més.
Lambició és una facultat què moltes persones tenen, és un tipus de superació personal on mai tens prou en el què tens, sempre vols més del què tens.

Per una part l'ambició és bona ja què et fa superarte dia a dia i no et conformes amb el mínim, sinò què sempre vas a aconseguir el màxim.
Per una altra part l'ambició amb exes pot ser roin, perquè una persona al obsecionar-se pot acabar en transtorns psicològics.

En conclució l'ambició és la forma de superació de les persones, pot ser positiu o de vegades negatius.

L'Aburriment

Desde el meu punt de vista, és un estat de desinterés, de falta d'energia, un estat de monotonia. Aquest sentiment apareix quan no tenim interes per alguna acció; es pert el temps i aquest se te fa molt llarga i al mateix temps pesat.

Per ami el aburriment pot afectarnos negativament, ja que pot causar depressions a causa de pensar en problemes, per no saber que fer. L'aburriment és un sentiment comú en totes les persones, la qual cosa nosaltres no podem elegir tenir-lo, ja que surgeix de situacions determinades.

En conclució, l'aburriment apareix frecuentment junt als sentiments. Per a poder vencer l'aburriment es poden realitzar tarees que ens interesen, ens agraden, divertisquen...

Quin sentiment penses que és el més important?

Per a mi el sentiment més important el l'alegria.
L'alegria és un sentiment que naix de la satisfacció de la nostra ànima i es manifesta amb gestos esteriors (en la cara, les paraules, gestos...). Opine que és el sentiment més important ja que per a mi es el sentiment que li dona sentit a la nostra vida, perque sense ell estariem sempre deprimits, sense ganes de fer res, seria com una mena de depresió que tots tindriem en comú.
L'alegria, com tots els sentiments, an de donar-se unes circunstàncies concretes per a que aquest és manifeste en nosaltres.
Aquest sentiment és comú en totes les persones. Nosaltres quan realitzem una acció tendim a que al finalitzarla obtingam un grau de satisfacció més alt o més baix depenent de lo bé que ens haja eixit, la qual cosa ens proporciona alegria o felicitat, per tant, aço demostra que les persones busquem sempre l'alegria per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb els demés.

Que son més cruels, els xics o les xiques?

Jo pense que les xiques son més cruels que els xics, perquè desde el meu punt de vista els xics quan volen fer mal a alguna persona li peguen i despues s'obliden de tot, encanvi les xiques per a fer mal a una persona son més cruels, ja que encanvi dels xics que agredisen fisicament, les xiques maltracten més psicologicament.

Açò significa que les xiques son més cruels, perquè busquen fer més mal, jo pense que fa més mal el maltractament psicològic que el físic.

Son diferents els xics de les xiques?

Desde el meu punt de vista pense que si.

Per a mi les diferències mès destacades són: L'aparell reproductor i la constitució del cos ja que les dones i els homens no desarrollen igual les diferents parts del cos.

Per a una altra banda les diferències a l'hora dactuar, les xiques normalment actuen d'una manera més tranquila i relaxada a l'hora de fer les coses, al contrari dels xics, que aquests són més nerviosos.

Aquestes característiques es poden veure desde que son xicotets, per exemple un grup d'amics, les xiques són aquelles que preferixen estar parlant entre elles o jugant a jocs col·lectius, els xics per una altra banda, preferisen fer esport i jugar a jocs més agresius.

La meua conclusió, es que els xics i les xiques són diferents, per a mi açó es positiu ja que hi tenen que haber diferències, sino seriem tots iguals.

Com es sap que estem preparats per a tindre una relació de parella?

Estas preparat quan sas verdaderament que estas enamorat de una persona i ell o ella sent el mateix per tu.
Perque si comences una relació de parella amb una persona de la qual no saps si estas enamorada estas jugant amb els sentiments de l'altre.
Una relació de parella surgueix majoritariament de l'amistat i poc a poc esta amistad es va consolidant hasta al punt que sorgueix l'amor.
Una persona no pot pretindre començar una relació amb la primera persona que li agrada, avans te que coneixer-la i plantejar-se si pot conviure al costat d'ella o ell.
També tens que ser prou madura i responsable, ja que li pots fer molt de mal a l'altra persona.

Claus que fan que una relació de parella puga tindre exit.

Per a mi el més important en una relació de parella es la confiança i la cinceritat.

La confiança per a sentirte cómode amb l'altra persona i la cinceritat perquè es un dels factors més importants en tot tipus de relació, tan siga d'amistat com de parella.

Una de les coses que també s'ha de tenir present es la tolerància, perquè coincidir amb tots els gustos i opinions es molt difícil i un día un farà una cosa que a l'altre no li agrade i es tindrà que aguantar, i viceversa.

Les discussions també són importants en una parella, ja que fa madurar la relació i aprende els errors.

També es important fer que la persona que tenim al costat es senca volguda i valorada, perquè a tots ens agrada que ens diguen coses boniques, que ens convoien i que ens respecten.

En fí, per q que una relació de parella puga tindre exit, es tenen que tindre molts factors en compte, i ficar de la seua part les dos persones, perquè si una posa molt de la seua part i l'altra no, aquesta es sentirà rejaçada i la relació es destruirà.

Que pot fer un professor de psicologia per a que els seus alumnes estiguen callats en classe?

El que pot fer, desde el meu punt de vista es, al principi de la classe explicar la part teorica que ens resulta mes pesada, Després, pasar a veure les entrades del blog, que resulten mes aménes, ya que entre tots comentem els treballs que han realitzat els companys.
Per una altra part, pot fer jocs col.lectius on poden participar tota la classe, i així al no aborrir als alumnes no es possaran a parlar entre ells sense deixar donar classe.
En conclusió, fer les classes mes aménes.

Explica els rasgos que caracteritzen a una persona enamorada.

Una persona enamorada ès aquella que quan veu a la persona que estimase li alegra el dia, ès aquella que es queda embovada pensant amb ell o amb ella.

També es aquella que ès posaria tot el dia al seu costat sense separar-se ni un instant.

Una altra caracteristica ès que la persona enamorada vol atraure l'atenció d'aquella a la que estima.

També cal dir que cada persona actua diferent i encara que aquests rasgos siguen els més comuns hi hauran persones que no es sentiran identificats amb ells.

Conflicte

En una família a nadal, hi compren una video.consola per als dos germans.
El primer día que la tenen ja rinyen, perquè volen jugar els dos a l'hora. Els`pares al vore el problema, els adverteixen de que si en una setmana no resolen aquest conflicte ells sols tindran un cástic.
Els dos germans al principi no hi van fer cas, seguien discutint hasta que se'n van a donar que ningun dels dos jugava i perdien el temps discutint. Van pensar en fer un horari de jocs, jugaria un hora cada germà.
Els pares quan es van adonar del que havien fer els fills es van senir orgullosos d'ells per haver resols el conflicte ells mateixos.

Anàlisis del conflicte.

Personatges:

Els personatges directes són els dos grups de la classe i el xiquet immigrant,
Els personatges indirectes, que en aquest cas sols hi ha un és la tutora de la classe.

Relacions de poder:

Els dos grups són nombrosos, a les hores, els dos tenen la
mateixa força respecte al conflicte. L’únic que te menys força és
el xiquet immigrant encara que el recolze una part de la classe i
la tutora.

Dos versions del conflicte:

Per a mi hi han tres versions respecte al conflicte.
La primera versió seria la de la part que deprecia al xiquet
immigrant, aquests pensen que el immigrant te que anar-se’n
al seu país perquè en un futur poden llevar llocs de treball.
La segona versió seria la de la part que recolza al xiquet
immigrant, i la de la professora, ells pensen que és una
persona com u d’ells i que hi ha que donar-li una oportunitat
per a que s’adapte.
La tercera i última versió és la del xiquet immigrant, aquest
pensa que com poden fer-li açò els seus companys en un
moment tan difícil per a ell, perquè canviar de país, idioma,
amics, familiars,etc...

Emocions i sentiments de cadascuna de les parts:

La part que desprècia el xiquet, sent ràbia, despreci, ganes de
fer que es trobe mal a l’escola.
La part que recolza el xiquet immigrant i la tutora, sent
compassió per ell, llàstima, ganes de lluitar per ell, per a que es
trobe bé.
El xiquet immigrant és sent apartat de la societat, inferior als
altres i por per si de cas les amenaces passen a ser agressions.

El que defensa cada part:

Una part de la classe i la tutora del grup defensa el
xiquet immigrant, l’altra part no vol admetre en la seva
societat un xiquet immigrant.

Principis e idees:

Els principis de la part que recolza el xiquet i la tutora són
ajudar les persones que ho necessiten i no deixar-les de
costat quan més necessiten el recolzament de les persones
que passen la major part del temps amb ells.
Les idees i principis de la part del grup que desprècia el
immigrant pensen que són una amenaça a la nostra societat.

Descripció d'un conflicte

Un imigrant entra nou en una classe i una part d'ella el intenta integrar en l'àmbit de l'escola i l'altra part el margina. La part que el vol marginar no para d'insultar-lo i apartar-lo de la resta continuament. L'altra banda de la classe intenta fer-los compendre als altres que no el tenen que marginar explican-lis com es sent al ser apartat dels altres. Aleshores comença un debat on tot el grup dona les seves opinions sobre el que pensa de tot allò.

En eixe moment entra la tutora de la classe i veu el que passa. Al veure el que està ocorrent decideix comentar-lis el dificil que es per al xiquet integrar-se i que entre tots tenen que fer el possible per tal de que s'integre, i que tota la classe faça una serie de jocs col·lectius per a poder coneixer al xiquet millor. Així al final podran valorar-lo per com és i no per d'on bè.

Son positius els conflictes en la nostra vida?

Jo pense que hi han conflictes que son positius, perque et fan vore les coses d'una altra manera i pots aprendre dels errors que has pogut cometre.

Ademés els conflictes son necesaris quant passes temps amb una altra persona, perque encara que els dos congenien bè cada u té una forma de fer i veure les coses, aleshores es produeixen conflictes que s'erveixen per a veure el problema desde dos punts diferents.

Per una altra part hi han conflictes que no hi tindrien que ocurrir, perque són lamentables, compodrien ser les querres, i el més lamentable es el perque ocorren, perque els més afectats en aquests conflictes són la gent inocent de la ciutat i qui verdaderament tindria que sufrir no els pasa res.

En conclusió, la majoria de conflictes són bons per apendre i compartir punts de vista diferents.

Són les escoles de avui en dia llocs on es done la violència en excès?

Hui en dia en les escoles e instituts , desde el meu punt de vista hi ha molta violència.
Açó és deu a l'educació dels jovens, perquè cada vegada tenen menys educació i respecte per els demés.
Jo pense que açò és degut a dos factors, un és que els pares no poden dedicar el temps que necessiten als seus fills per tal de educarlos com cal, pel treball i altres compromisos. Per una altra part, els xiquets estan expostos a violència a totes hores sense ninguna protecció, per exemple desde ben menuts jugen a videojocs violents i a totes hores veuen la televisió on hi han programes amb discriminació social.
Quan ocurreixen casos de violència en els instituts, jo hi pense que hi contribueixen molts aspectes per a que vaja a més les agressions, amenases, acosaments... Principalment, l'alumnat no tindria que riures ni animar del que pasa, sino defensar al maltractat e informar al professorat del que esta ocurrint, cosa que ningú ho fa.
Poc a poc és van donant a conèixer més casos de violència als instituts i es van aplicant mesures per a que no és donen incidents d'aquest tipus.