Desde mi punto de vista este niño estaría acostumbrado, al igual que nosotros al estar entre personas, él estaría acostumbrado a estar solo, al no poder comunicarse con nadie su mayor problema al volver a una sociedad sería que no sabría hablar ni escribir o otras cualidades de modales de comportamiento.
También, este niño cuando volviera a una sociedad donde las cosas son muy diferentes de donde estaba él, sufriría algún tipo de shock, ya que no sabría que está ocurriendo, porque es muy diferente en lo que el a vivido.
En conclusión, yo pienso que en niño que se criara aislado de la sociedad durante sus primeros 16 años, al volver nunca podría reaccionar como nosotros, relacionarse con las personas, tener estudios… Al cavo del tiempo poco a poco iría cogiendo cualidades pero costaría mucho llegara ser como nosotros.
sábado, 16 de febrero de 2008
miércoles, 6 de febrero de 2008
Depresión
La depresión es un estado de abatimiento e infelicidad, que puede serntransitorio o permanente. En la mayoría de los casos, el paciente describe su estado, y así lo ven los demás, como derribado, socavado en su potencialidad, debilitada su base de sustentación afectiva, desplazado su eje de acción usual, desganado... Puede tener muchas causas, desde el estrés hasta la genética; y manifestarse de muchas formas, desde la fatiga a la angustia más atroz. Puede tener graves consecuencias sociales, desde la pérdida de horas laborables hasta el suicidio. El tratamiento incluye medicación o psicoterapia.
Estos son algunos de los síntomas principales del trastorno depresivo:
La persona pierde el interés en casi todas las actividades usuales, y en las que antes le ocasionaban placer.
Prefiere estar triste, desesperanzada, desanimada. A menudo recurre a expresiones como: "me siento dentro de un hoyo", "creo que toqué fondo".
Hay trastornos del apetito, generalmente por disminución del mismo, junto con una pérdida significativa del peso. Otras personas muestran un aumento del apetito o de la ingestión de alimentos -aunque no haya apetito- y también del peso.
Son comunes los trastornos del sueño: dificultades para quedarse dormido, sueño interrumpido, demasiado sueño (hipersomnia).
El aspecto psicomotor sufre alteraciones: la persona puede sufrir episodios de agitación, incapacidad para permanecer tranquila, estallidos de queja o de gritos. En el otro extremo se da lo que se denomina “lentificación psicomotora”, que se traduce en un hablar muy pausado y en movimientos corporales lentos.
En conclusión la depesión es un sentimiento qe nos aparece cuando tenemos un grado de tristeza mui elevado y no encontramos salida.
Cobardía
La cobardía la definiriamos como la carencia de valor o entereza de ánimo.
Este sentimiento se manifiesta en todas las personas al largo de nuestra vida, hay personas que son más cobardes ante alguna situación determinada, otras encanvio son más fuertes ante este sentimiento.
La cobardía se manifiesta en forma de miedo, cuando vemos que no podemos afrontarnos a situaciones determinadas, y se la llama cobardía al no enfrontarte al ello que te asusta.
Este sentimiento se manifiesta en todas las personas al largo de nuestra vida, hay personas que son más cobardes ante alguna situación determinada, otras encanvio son más fuertes ante este sentimiento.
La cobardía se manifiesta en forma de miedo, cuando vemos que no podemos afrontarnos a situaciones determinadas, y se la llama cobardía al no enfrontarte al ello que te asusta.
domingo, 9 de diciembre de 2007
Cels
Els cels són una emoció sentida per aquell que percebis que una altra persona que dona a una tercera alguna cosa que ell vol per a ell mateixa (normalment atenció, amor, o afecte).
En alguns casos pot ser símptoma de un complex d’inferioritat, des de el meu punt de vista els cels apareixen quan una persona no es valora a ella mateixa, és te fixar amb altres persones per a desitjar ser com elles.
Per exemple, en el cas de que un xiquet veu que els seus pares no li presten atenció, i al seu germà si, aquest li te cels perquè veu que l’atenció no es la mateixa que rebre el seu germà que ell, i li agradaria ser el seu germà per a tenir l’atenció dels pares
En el àmbit sentimental, és la característica més destacada són els cels és la desconfiança i sospita permanents en l’altra persona que la majoria de vegades perjudiquen greument, una relació en la persona amada. La majoria pensem que la nostra parella prefereix estar amb una altra persona en vegada d’estar amb nosaltres.
Moltes vegades nosaltres mateixa mos creem cels imaginant-nos coses que no son.
En alguns casos pot ser símptoma de un complex d’inferioritat, des de el meu punt de vista els cels apareixen quan una persona no es valora a ella mateixa, és te fixar amb altres persones per a desitjar ser com elles.
Per exemple, en el cas de que un xiquet veu que els seus pares no li presten atenció, i al seu germà si, aquest li te cels perquè veu que l’atenció no es la mateixa que rebre el seu germà que ell, i li agradaria ser el seu germà per a tenir l’atenció dels pares
En el àmbit sentimental, és la característica més destacada són els cels és la desconfiança i sospita permanents en l’altra persona que la majoria de vegades perjudiquen greument, una relació en la persona amada. La majoria pensem que la nostra parella prefereix estar amb una altra persona en vegada d’estar amb nosaltres.
Moltes vegades nosaltres mateixa mos creem cels imaginant-nos coses que no son.
viernes, 7 de diciembre de 2007
Hi ha que tratar a les persones per igual?
Des de el meu punt de vista, si que hi ha que tractar a les de diferent mode, perquè cada persona tenim unes necessitats diferents i necessitem que ens faciliten les coses en alguns aspectes.
Per exemple el que esta ocurrent al institut, que xiquets amb problemes el institut els proporciona una aula per a ell.
Ami em pareix be, no heu veig com una discriminació sinó com una ajuda per a que per poquet que faixen es senten útils i no estiguen en una classe molesten i perden el temps, açò també em pareix be dins d’un límit perquè sinó aprofiten la classe no els tindrien que expulsar de eixa classe.En fi, a mi si que em pareix be que tracten a les persones de diferent mode segons la personalitat que hi tinguen, perquè no es fer-lis ningun mal, sinó ajudar-los a que milloren
Per exemple el que esta ocurrent al institut, que xiquets amb problemes el institut els proporciona una aula per a ell.
Ami em pareix be, no heu veig com una discriminació sinó com una ajuda per a que per poquet que faixen es senten útils i no estiguen en una classe molesten i perden el temps, açò també em pareix be dins d’un límit perquè sinó aprofiten la classe no els tindrien que expulsar de eixa classe.En fi, a mi si que em pareix be que tracten a les persones de diferent mode segons la personalitat que hi tinguen, perquè no es fer-lis ningun mal, sinó ajudar-los a que milloren
jueves, 6 de diciembre de 2007
És la mediació el millor dels règims politics?
En un sentit estricte la democràcia és un sistema polític , de l’organització del Estat, en el qual les decisions col·lectives són adoptades per el poble mitjançant un mecanisme de participació directa o indirecta que li confereix una legitimat al representant. En un sentit amplio, democràcia es una forma de convivència social en la que tots els seus habitants son lliures e iguales ante la llei i las relaciones socials se estableixen de acords a mecanismes contractuals. Ara ens preguntem, És la democràcia el millor dels règims polítics?
Des de el meu punt de vista si que es el millor règim polític, ja que fa que totes les persones tinguem els mateixos drets per a votar i poder disposar duna política que a la majoria del poble la adequada. També dona opció a que no sempre guanyen els més forts sinó a que tots visquem amb igualtats de drets, perquè sempre guanyarien els que tenen més diners i deixarien als menys afortunats de costat sense donar-lis ninguna oportunitat per a eixir endavant i poder canviar els seus models de vida, ja que no tindrien ninguna llei que els recolzarà.
En conclusió des de el meu punt de vista la democràcia es el millor règim polític que i pot haver, encara que tots no estiguen d’acord amb l’elecció del representant, es el que millor s’ajusta per a tindre una societat gusta per poder elegir els nostres drets.
Des de el meu punt de vista si que es el millor règim polític, ja que fa que totes les persones tinguem els mateixos drets per a votar i poder disposar duna política que a la majoria del poble la adequada. També dona opció a que no sempre guanyen els més forts sinó a que tots visquem amb igualtats de drets, perquè sempre guanyarien els que tenen més diners i deixarien als menys afortunats de costat sense donar-lis ninguna oportunitat per a eixir endavant i poder canviar els seus models de vida, ja que no tindrien ninguna llei que els recolzarà.
En conclusió des de el meu punt de vista la democràcia es el millor règim polític que i pot haver, encara que tots no estiguen d’acord amb l’elecció del representant, es el que millor s’ajusta per a tindre una societat gusta per poder elegir els nostres drets.
Video mediació
En el vídeo es veu que s’estava realitzant una mediació, en que es veia molt ben explicat cada pas de la mediació i apart els mediadors anaven dient el que hi ocorria en cada fase.
El conflicte tractava de dos xiques que eren amigues, havien discutit perquè una s’havia fet mol amiga de una xica nova que i havia en la seva classe i havia deixat a l’altra de costat, i aquesta volia que foren amigues com avanç.
El conflicte al finalitzar la mediació s’havia resol be, ja que ni hi era molt complicat.
Els mediadors al veure que s’ha resol sense molta complicació estan orgullosos dallo que han fet.
El conflicte tractava de dos xiques que eren amigues, havien discutit perquè una s’havia fet mol amiga de una xica nova que i havia en la seva classe i havia deixat a l’altra de costat, i aquesta volia que foren amigues com avanç.
El conflicte al finalitzar la mediació s’havia resol be, ja que ni hi era molt complicat.
Els mediadors al veure que s’ha resol sense molta complicació estan orgullosos dallo que han fet.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
