domingo, 9 de diciembre de 2007

Cels

Els cels són una emoció sentida per aquell que percebis que una altra persona que dona a una tercera alguna cosa que ell vol per a ell mateixa (normalment atenció, amor, o afecte).
En alguns casos pot ser símptoma de un complex d’inferioritat, des de el meu punt de vista els cels apareixen quan una persona no es valora a ella mateixa, és te fixar amb altres persones per a desitjar ser com elles.
Per exemple, en el cas de que un xiquet veu que els seus pares no li presten atenció, i al seu germà si, aquest li te cels perquè veu que l’atenció no es la mateixa que rebre el seu germà que ell, i li agradaria ser el seu germà per a tenir l’atenció dels pares

En el àmbit sentimental, és la característica més destacada són els cels és la desconfiança i sospita permanents en l’altra persona que la majoria de vegades perjudiquen greument, una relació en la persona amada. La majoria pensem que la nostra parella prefereix estar amb una altra persona en vegada d’estar amb nosaltres.
Moltes vegades nosaltres mateixa mos creem cels imaginant-nos coses que no son.

viernes, 7 de diciembre de 2007

Hi ha que tratar a les persones per igual?

Des de el meu punt de vista, si que hi ha que tractar a les de diferent mode, perquè cada persona tenim unes necessitats diferents i necessitem que ens faciliten les coses en alguns aspectes.
Per exemple el que esta ocurrent al institut, que xiquets amb problemes el institut els proporciona una aula per a ell.
Ami em pareix be, no heu veig com una discriminació sinó com una ajuda per a que per poquet que faixen es senten útils i no estiguen en una classe molesten i perden el temps, açò també em pareix be dins d’un límit perquè sinó aprofiten la classe no els tindrien que expulsar de eixa classe.En fi, a mi si que em pareix be que tracten a les persones de diferent mode segons la personalitat que hi tinguen, perquè no es fer-lis ningun mal, sinó ajudar-los a que milloren

jueves, 6 de diciembre de 2007

És la mediació el millor dels règims politics?

En un sentit estricte la democràcia és un sistema polític , de l’organització del Estat, en el qual les decisions col·lectives són adoptades per el poble mitjançant un mecanisme de participació directa o indirecta que li confereix una legitimat al representant. En un sentit amplio, democràcia es una forma de convivència social en la que tots els seus habitants son lliures e iguales ante la llei i las relaciones socials se estableixen de acords a mecanismes contractuals. Ara ens preguntem, És la democràcia el millor dels règims polítics?

Des de el meu punt de vista si que es el millor règim polític, ja que fa que totes les persones tinguem els mateixos drets per a votar i poder disposar duna política que a la majoria del poble la adequada. També dona opció a que no sempre guanyen els més forts sinó a que tots visquem amb igualtats de drets, perquè sempre guanyarien els que tenen més diners i deixarien als menys afortunats de costat sense donar-lis ninguna oportunitat per a eixir endavant i poder canviar els seus models de vida, ja que no tindrien ninguna llei que els recolzarà.

En conclusió des de el meu punt de vista la democràcia es el millor règim polític que i pot haver, encara que tots no estiguen d’acord amb l’elecció del representant, es el que millor s’ajusta per a tindre una societat gusta per poder elegir els nostres drets
.

Video mediació

En el vídeo es veu que s’estava realitzant una mediació, en que es veia molt ben explicat cada pas de la mediació i apart els mediadors anaven dient el que hi ocorria en cada fase.

El conflicte tractava de dos xiques que eren amigues, havien discutit perquè una s’havia fet mol amiga de una xica nova que i havia en la seva classe i havia deixat a l’altra de costat, i aquesta volia que foren amigues com avanç.
El conflicte al finalitzar la mediació s’havia resol be, ja que ni hi era molt complicat.
Els mediadors al veure que s’ha resol sense molta complicació estan orgullosos dallo que han fet
.

miércoles, 14 de noviembre de 2007

Ambició

L'ambició la definiriem com desig ardent d'aconseguir poder, riquesa, dignittat o forma.
Desde el meu punt de vista una persona ambiciosa és aquella qúè vol aconseguir els seus propòsits i no és confornma amb el què té, lluita per aconseguir més.
Lambició és una facultat què moltes persones tenen, és un tipus de superació personal on mai tens prou en el què tens, sempre vols més del què tens.

Per una part l'ambició és bona ja què et fa superarte dia a dia i no et conformes amb el mínim, sinò què sempre vas a aconseguir el màxim.
Per una altra part l'ambició amb exes pot ser roin, perquè una persona al obsecionar-se pot acabar en transtorns psicològics.

En conclució l'ambició és la forma de superació de les persones, pot ser positiu o de vegades negatius.

domingo, 11 de noviembre de 2007

Felicitat i Cos


La felicitat la definim com una situació involuntària en qué els factors interns i externs interactuen activant el sistema límbic que estimulant adequadament, informarà de este estat anímic. Per una altra part el cos és el conjunt dels sistemes orgànics que constituixen un ésser viu. El cos i la felicitat van units?


Desde el meu punt de vista la felicitat si que hi te a veure amb el cos, ja que aquest sentiment se expresa mitjançant amb aquest. Nosaltres sabem que una persona està feliç quan la veem somriure, amb ganes de realitzar activitats... El cos la majoria de les vegades expresa allò que sentim, podriem dir que és l'espill dels nostres sentiments, aleshores aquests dos termes van units. La felicitat por variar segons el día, ja que nosaltres no elegim tenir aquest sentiment, entonces el cos mostra tristesa, aburriment... depenent el nostre estat d'ànim.


En conclusió la felicitat i el cos desde el meu punt de vista esta units i la felicitat no és podria mostrar sense un cos.

martes, 6 de noviembre de 2007

Argument.


Soc una xica jove de 28 anys, recientmen casada amb 2 fills de menys de 4 anys.

El meu somni és aconseguir un cor per a poder viure. Açò significaria seguir amb la meva vida, educar els meus fills, y estar amb el meu home. Jo crec que mereixeria el cor ya que dos xiquets tan xicotets no poden viure sense una mare i també viure tot allò que encara no he viscut al costat del meu home, ja que una casa actualment no es pot mantindre amb el sou d'una persona solament, necesitarien ajudes que mai rebrien. Jo crec que el cor mel mereixeria jo ja que si morguera ho pasarien molt mal la gen del meu alrededor.